Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1 193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JCMarignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina WKlemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NHKlaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJBerzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,…
Aage Bohr
Física
Físic danès.
Fill de Niels HD Bohr , estudià i es doctorà a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou després professor a partir del 1956 En morir el seu pare el 1962, passà a ésser director de l’Institut Niels Bohr, on continuà fins el 1970 Del 1975 al 1981 dirigí l’Institut Nordita El 1950 començà a investigar el model de capes del nucli atòmic i amb B Mottelson elaborà la teoria del model unificat, actualment acceptada Amb B Mottelson i J Rainwater rebé el premi Nobel de física en 1975 per llur estudi de l’estructura del nucli atòmic
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablament la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l' anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
Patrick Maynard Stuart Blackett
Física
Físic anglès.
Estudià a l’Acadèmia Naval i prengué part a la Primera Guerra Mundial Posteriorment estudià física a Cambridge Treballant al Cavendish Laboratory, aconseguí, per primera vegada 1925, de fotografiar transmutacions nuclears produïdes per bombardeig de nuclis amb partícules α El 1932, independentment de CDAnderson, detectà el positró, predit teòricament per PAMDirac uns quants anys abans Fou un dels primers a estudiar la radiació còsmica S'ocupà activament de les conseqüències polítiques de l’ús militar de l’energia atòmica The Military and Political consequences of Atomic Energy 1948, Atomic…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per…
neó
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIa) de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1897 per WRamsay i MWTravers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina