Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
complement atributiu
Lingüística i sociolingüística
Adjectiu que té una doble funció: la que li correspon com a tal adjectiu, o sigui la de referir-se a un substantiu, i una altra d’adverbial, la de completar un verb: En Joan caminava tranquil.
adjectiu atributiu
Lingüística i sociolingüística
Adjectiu que va unit asindèticament al nom al qual es refereix i del qual explica una qualitat.
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives…
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…