Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
endavant les atxes!
Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que hom voldria evitar.
encamisada
Folklore
Cavalcada d’homes encamisats celebrada la vigília de determinades festivitats.
Conservada a Falset Priorat per sant Antoni, els cavalcadors hi duen atxes enceses
Le Petit Catalan
Periodisme
Diari rossellonès que aparegué el 1906 i algun número escadusser fins el 1914.
Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres
atxera
Museu Frederic Marès
Peu o canelobre per a aguantar una atxa o atxes.
ciri
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la tenebra i…
Joan Molas i Casas
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Collaborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”, escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena decomèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885, i parodià obres de Frederic Soler a Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887 La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a…
Joan Molas i Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví una vintena d’obres de teatre popular, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887 Fou també llibretista de sarsueles i operetes, en collaboració amb Narcis Campmany Les cues amb música de Joan Rius, estrenada el 1876 i, amb música de Nicolau Manent El cant de la…
Sant Muç
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
grum
Apicultura
Cera d’abelles blanquejada i descolorida per l’acció del sol, que era emprada per a donar l’última capa a les atxes i candeles.
Actualment són substituïdes per les ceres dures minerals o sintètiques
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…