Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
orifici auriculoventricular
Anatomia animal
Orifici de comunicació entre l’aurícula i el ventricle, el pas a través del qual és regulat per les vàlvules mitral (costat esquerre) i tricúspide (costat dret).
nòdul auriculoventricular
Anatomia animal
Formació muscular del sistema excitoconductor del cor situada en les proximitats del si coronari de l’aurícula dreta.
blocatge cardíac
Patologia humana
Fisiologia
Estat en què el teixit de conducció del cor (nòduls sinusal i auriculoventricular, fascicle de Hiss i fibres de Purkinje) falla en la transmissió normal dels impulsos elèctrics des de l’aurícula als ventricles.
Com a conseqüència, el ritme cardíac sol resultar alterat i es produeixen arrítmies diverses Les causes principals són insuficiència coronària, toxines d’origen infecciós, productes tòxics i trastorns endocrins i nutricis La seva diagnosi correcta és realitzada mitjançant l’electrocardiograma Els blocatges cardíacs més importants són el blocatge sinusal, en què l’impuls resta blocat en el nòdul sinusal, i pot ésser total o parcial el blocatge auriculoventricular, en què l’impuls provinent de l’aurícula es bloca en el nòdul auriculoventricular s’anomena incomplet de…
conducció cardíaca
Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně
automatisme cardíac
Biologia
Propietat per la qual el cor es contreu segons un ritme regular que no depèn de la innervació ni de cap influència exterior.
És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje
Ludwig Aschoff
Metge alemany.
Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular
‘flutter’ auricular
Patologia humana
Aparició en l’aurícula de centres formadors d’impulsos que proporcionen uns 300 estímuls per minut.
El nòdul auriculoventricular no pot conduir els impulsos amb la mateixa rapidesa, i la meitat o la quarta part resten blocats en aquesta zona, amb freqüències ventriculars de 150 o bé 75 contraccions per minut Entre l’etiologia d’aquesta afecció cal remarcar la carditis reumàtica, la tirotoxicosi i l’arterioesclerosi coronària La diagnosi és feta mitjançant electrocardiograma
malaltia Stokes-Adams
Patologia humana
Síncope cardiogènica de causa elèctrica, de caràcter transitori o definitiu, que provoca una pèrdua sobtada de consciència, sense relació ni amb la positura ni amb l’esforç, que pot cursar amb convulsions i, a vegades, amb afectació cerebral greu.
Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875
extrasístole
Patologia humana
Contracció prematura del cor deguda a l’acció d’algun factor sobre el sistema cardíac de conducció que inicia prematurament un impuls.
Pot ocórrer en presència o absència d’una malaltia orgànica del cor pot ésser d’origen reflex, com a resposta a un estímul de qualsevol part del cos, o d’origen pròpiament cardíac Si s’origina a l’aurícula és anomenada extrasístole auricular si ho és al ventricle, extrasístole ventricular , i si s’origina al nòdul auriculoventricular, extrasístole nodal L’extrasístole és el tipus d'arrítmia cardíaca més freqüent
electrocardiograma
Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut