Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del diari Baleares Escriví en català la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968

Vida i obra Amb un caràcter realista i psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, premi Josep Trueta, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients 1990, premi extraordinari Ramon Turró 1969, Una por submergida 1992 i El moviment d’un cercle 1997 El 2003 publicà l’autobiografia Escampar la boira Bibliografia Bel, J 2004 Diversos autors 2004 8 Vegeu bibliografia

Cavaller, net de Guillem Ramon Català de Valleriola El 1591 fundà a casa seva l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio Hi concorregueren, també, els seus cosins Guillem Ramon Català de Valleriola i de Borja València 1574 — Reposo i Pelegrí Català de Valleriola València — 1634 Cuidado Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants 1602 Deixà escrita una breu autobiografia, en…

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’autobiografia…

Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina i influït per Joaquim Vayreda, tingué una gran acceptació al seu temps La seva gran vocació fou, però, el teatre Feu d’actor i el 1870 ja havia publicat l’obreta Torbonada , però no fou fins a l’estrena del drama Passions funestes 1898, escrit amb Conrad Roure, que inicià una intensa carrera teatral Publicà comèdies costumistes, com Lluny dels ulls, a prop del cor 1898, Un terròs de sucre 1898 o Por 1901, i els drames Qui sap i Valor 1907 Publicà l’autobiografia El murciélago Memorias de una patum 1913 i escriví i illustrà uns àlbums satírics…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'…

Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios y maleficios…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Vida i obra Cavaller i síndic de l’estament militar, fou un home molt important en la vida social i literària de València Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom de Silencio Intervingué en quasi totes les vuitanta-vuit sessions de l’Acadèmia, que se celebraven a casa seva, amb sis discursos i més de setanta poemes, tots en castellà També hi concorregueren els seus cosins Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja…