Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Venceslau Ayguals d’Izco
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Novel·lista, prosista didàctic i dramaturg.
D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Ja de jove s’establí a Madrid, on obrí una impremta Les seves novelles, les primeres que seguien el Romanticisme postulat per Victor Hugo i Eugène Sue, aparegueren en fulletons i assoliren un gran èxit María, la hija del jornalero 1845 —traduïda al francès 1846 amb un pròleg de Sue, i a altres llengües—, La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa 1846, Pobres y ricos o la bruja de Madrid 1849, etc En la mateixa línia escriví drames com El primer crimen de Nerón…
Venceslau Ayguals d’Izco
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg en llengua castellana.
Vida i obra D’ideologia liberal i parent d’ Antoni de ↑ Gironella , a “El Vapor” prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques “La Risa”, 1843-44 “El Dómine Lucas”, 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de Sue i obres pròpies, amb explícites denúncies polítiques i socials, sota la influència de Saint-…
Antoni de Gironella i Ayguals
Literatura catalana
Dramaturg, periodista, traductor en llengua castellana i poeta.
Vida i obra Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política Vinculat al cercle de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , collaborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento 1832 i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones 1834, amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic Publicà la novella èpica en vers Los odios 1840,…
Joan Ballester i Ayguals d’Izco
Teatre
Escenògraf, establert des de molt jove a Barcelona.
Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu
La literatura anticarlina
Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…
Francesc Arimon i Marco
Literatura catalana
Escriptor.
Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i…
Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Erasme de Janer i de Gònima
Economia
Comerciant.
Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el…
Francesc Soler i Rovirosa
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres Féu després collaboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry A la fi del 1868 o començament…