Resultats de la cerca

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España 1828 Influït per Horaci i Alfieri, escriví Preludios de mi lira 1833, recull de dotze poemes que foren elogiats per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influïren en Costa i Llobera Basculant entre les formes clàssiques i romàntiques, fou conscient d’escriure en una llengua apresa, l’expressió de la qual li resultà dura i afectada, llatinitzant i una mica arcaica Una certa constant de pessimisme i l’exaltació de la seva individualitat el situaren ja…

Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’únic que edità…

Advocat penalista, fundà “El Foro Valenciano” Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Vida i obra Notari, ocupà diversos càrrecs importants a la ciutat de València el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor, amb Jacint Alfons ↑ Maluenda , de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 i d’altres peces dramàtiques, també en castellà, inèdites Redactà cròniques de festes com Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640, sobre les celebrades el 1638, on en un pròleg en català s’excusa d’escriure en castellà, Segundo centenario de la canonización de san Vicente Ferrer València 1656, on es manifesta entusiasta de la llengua catalana, i…

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres

Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor de la Comedia famosa La Virgen de los Desamparados 1669 i d’altres comèdies, també en castellà, inèdites Relator de festes Siglo quarto de la conquista de Valencia…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…

Residí a Holanda 1817-20 i viatjà per Europa Reuní a la seva casa pairal de Vilanova i la Geltrú una biblioteca romàntica en llengua original i una important collecció de pintura catalana i europea Escriví poesies en català i en castellà traduccions de Goethe, Walter Scott, Boileau, etc, inèdites l’obra, també inèdita, Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas, e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Vilanueva y Geltrú i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, publicada el 1970