Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mar d’Amundsen
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, propera a la costa de l’Antàrtida, entre els meridians de l’illa Thurston i el cap Dart.
És plena d’espesses banquises, que fins ara han fet impossible l’aproximació a la zona costanera El 1929 fou explorat per Nils Larsen, que li posà el nom
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…