Resultats de la cerca

Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries —comercials i…

Primeres expedicions comercials barcelonines, enregistrades a Cadis, cap a les Índies

Entre 1910 i 1913 apareixen les primeres revistes barcelonines dedicades en la seva totalitat al cinema “Arte y Cinematografía”, “Mundo Cinematográfico”, “La Vida Gráfica”

Diverses fàbriques barcelonines es declaren en vaga El conflicte s’estén el dia següent a altres poblacions catalanes

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

Format a Llotja Barcelona i deixeble de Philastre Participà sovint a les exposicions barcelonines, entre el 1853 i el 1878 Paisatgista romàntic, les seves obres es ressenten d’una certa imprecisió en la pinzellada Hi ha obres seves a diverses colleccions privades barcelonines i al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…

Ja és esmentat en unes ordinacions barcelonines del segle XIV

L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435

Format a Llotja Participà en diverses collectives barcelonines, especialment durant el darrer decenni del s XIX Fou soci del Cercle de Sant Lluc Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista