Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…
verí de fissió
Física
Tecnologia
Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear, bo i podent impedir la reacció de fissió en cadena si la quantitat present és suficient (emmetzinament).
Les barres de control d’un reactor nuclear són fetes d’un material que és un verí de fissió
cuabarrat | cuabarrada
Que té ratlles formant barres a la cua.
barrastral
Bastiment amb barres on hom guarda l’herba.
barra
Història
Peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què, segons la legislació d’Índies (s XVI), calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
Les barres de pes superior a 120 marcs eren confiscades i hom en feia responsables criminals els fonedors Aquestes normes foren confirmades per reial ordre el 1795
pel·letització
Tecnologia
Procediment que consisteix a aglomerar en forma de petites esferes (d’1 cm de diàmetre aproximadament) petits grànuls d’un material (inferiors a 0,2 mm de diàmetre), després d’humitejar-los, mesclar-los amb un aglutinant i sotmetre’ls a un procés de sinterització
.
Hom l’empra en la metallúrgia del ferro per a preparar el mineral que hom introdueix a l’alt forn, per a preparar les barres de combustible nuclear, etc
Iconografia i identitat catalana
Antoni Gaudí i Cornet Palau Güell 1886-89 Vista general del vestíbul La presència de les quatre barres era constant en els palaus i habitatges de la burgesia catalana, ornant qualsevol espai
torniquet
torniquet
Tecnologia
Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una en una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
En els autobusos proveïts de cobrament automàtic i en les estacions de metro, el torniquet consisteix en tres barres inclinades que giren a l’entorn d’un eix inclinat fixat al vèrtex comú
torn
Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-…