Resultats de la cerca

Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies a un…

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…

El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals

Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra

Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada…

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans