Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bestiar cavallí
Mastologia
Zootècnia
Bestiar integrat per cavalls, eugues i poltres, explotat com a animal de tir i com a animal de sella.
Pot ésser criat en règims d’estabulació i de pastura Els principals ramats de recria a Catalunya són els dels Pirineus Eren tradicionals els mercats de bestiar cavallí, celebrats a la tardor a Salàs de Pallars, Organyà, Espinavell, Puigcerdà, etc
escorxador
Façana de l'antic escorxador d'Alginet
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Zootècnia
Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.
El concepte tradicional d’escorxador lligat a les carnisseries ha evolucionat cap a installacions centralitzades, on hom té molta cura dels problemes d’higiene i de l’aprofitament màxim de tots els productes Aquests propòsits s’assoleixen gràcies a la racionalització i la mecanització i als circuits independents que segueixen la carn i els residus A causa de l’alterabilitat d’aquests productes alimentaris, els escorxadors moderns disposen d’installacions complementàries per al tractament in situ dels residus, de quadres per a guardar-hi el bestiar que ha d’ésser sacrificat i,…
plaguicida
Zootècnia
Agronomia
Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus, com el bestiar.
Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…
mà
Ramaderia
Alimentació
Zootècnia
Qualsevol dels quatre peus del bestiar d’escorxador un cop tallats.
servitud de pastura
Zootècnia
Dret català
Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar.
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
prat
Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
garbó
Zootècnia
Agronomia
Feix de sarments, de branquillons, etc, que hom empra per a fer foc, per a alimentar el bestiar, etc.
abric
Ramaderia
Zootècnia
Lloc resguardat contra alguns elements climàtics que serveix per a la protecció del bestiar que es troba a la pastura.
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…