Resultats de la cerca

S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa amb Rosa Maria Sardà , etc…

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de…

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…

Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon  1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…

A mitjan segle XI era anomenada també església de Sant Vicenç i Sant Valeri La primitiva catedral fou erigida el 956 i consagrada l’any següent pel primer bisbe Odesind Saquejada per ‘Abd al-Malik el 1006, fou restaurada i consagrada de nou en 1020-24 L’edificació actual fou construïda a partir del 1056 i consagrada en part pel bisbe Arnulf vers el 1065, però les obres duraren més de dos segles Formen el conjunt monumental l’església, el claustre i algunes dependències i capelles annexes L’església és formada per tres naus i tres absis, amb voltes de canó seguit, sense creuer ni cimbori La…

Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…

S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…