Resultats de la cerca

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…

Llicenciat en dret, fou corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lulliana Collaborà a la Revista de Menorca Publicà Bibliografía numismática menorquina 1923 i nombrosos treballs d’arqueologia de Menorca sobre son Catlar, es Talatí de Dalt, la naveta de Cotaina, etc Participà en els treballs d’exploració de Trepucó

Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Doctorat en Medicina i Cirurgia 1974, fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona primer, a la facultat d’història 1972-88, i, després, a la de medicina 1988-97 Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de  Paleopatología del cráneo en Cataluña  1977,  La enfermedad en la prehistoria  1983,  Paleontología  1993-94,  El cráneo infantil de Orce  2002 i  Antropología física para arqueólogos  2004 El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor

Estudià ciències naturals i arqueologia a la Universitat de Cambridge Fou professor d’arqueologia a la Universitat de Southampton i a Cambridge, d’on és catedràtic des del 1981 Considerat una de les màximes autoritats mundials en prehistòria, és un dels representants del corrent teoricometodològic anomenat nova arqueologia, format a la darreria dels anys seixanta Ha realitzat estudis i excavacions a les illes Òrcades, Escòcia, Malta i, juntament amb JD Evans, a les Cíclades Són remarcables les seves aportacions al coneixement del megalitisme europeu Entre una extensísima bibliografia…

Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i…

Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de…

Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia 1980…