Resultats de la cerca

Entre els trets del dialecte antic cal assenyalar el pas de a lliure a ie juratu > jurié , el de e travada per t, s, r a a mittit> mat> r> , i el de o seguida de ch, j a oi bucca> boiche

Els borgons es presentaven com a protectors de les reformes socials iadministratives i s’inclinaven vers a un acord amb els anglesos tenien el suport de la ciutat de París

La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan s IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer…

És poc emprat per raó de la seva poca adherència, que sovint hom millora mitjançant caseïnat de calci o qualsevol humectant

L’any 1303 es trobava establert a València, on fou nomenat mestre major de l’obra de la seu juntament amb ell fou contractat el seu equip de mestres d’obres, amb el qual possiblement formava una corporació ambulant de constructors Li fou encomanada la decoració escultòrica, pictòrica i de vidrieres Acabà, segurament, de cobrir una nau i féu la portada dels apòstols i el cimbori

El 1498 s’installà a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella És autor del retaule de la capella del Conestable 1523-26, a la catedral de Burgos, en collaboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo 1524-27, i, en collaboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt