Resultats de la cerca

De nom Mohamed Ben Cheikh, començà a boxejar a Melilla el 1956 Es traslladà a Canet de Mar el 1963 Aquell any fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes superwèlter Fou professional entre el 1964 i el 1969

Es traslladà a Tarragona el 1967 i començà a boxejar al Reus Deportiu el 1969 Fou campió de Catalunya amateur de pes mosca El 1974 participà en una gira per Algèria amb l’equip espanyol d’aficionats Passà al de professionals el 1975 Fou campió de Catalunya de pes mosca 1976 Es retirà el 1982

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs…

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…

Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…

El fenomen esportiu Més de 100 000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…