Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Schnitger
Música
Família d’orgueners alemanys.
Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha perdurat…
Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge…
Silbermann
Música
Família alemanya d’orgueners i constructors d’instruments de teclat.
Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…
Etxeberria
Música
Família basca d’orgueners, activa des de mitjan segle XVII fins al principi del XIX.
Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on construí el…
Unió Esportiva Montgat
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ / CARLOS PÉREZ DE ROZAS
Basquetbol
Club de basquetbol de Montgat.
Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i Tarragó…
Grup dels Cinc
Música
Grup de compositors nacionalistes russos del segle XIX integrat per M. Balakirev, A. Borodin, C. K’ui, M. Musorgskij i N. Rimskij-Korsakov.
Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de "colla poderosa" als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de M Balakirev K’ui era enginyer militar, Borodin químic, Musorgskij oficial i buròcrata i Rimskij-Korsakov oficial de la marina En realitat, l’època en què se’ls pot considerar com a integrants d’una…
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop, de…
Crònica
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
Urà
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
Saturn
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…