Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bruixot
Esoterisme
Home que practica la bruixeria
.
Algunes professions, per la seva relació amb el foc, el temps o les malalties, eren considerades pròpies dels bruixots ferrers, rellotgers, curanderos Bé que els bruixots eren menys freqüents que les bruixes, eren considerats més perillosos per llurs coneixements així, és popular la dita Sap més un bruixot que set bruixes
fetilleria
Esoterisme
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.
El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través…
bruixeria
Esoterisme
Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.
A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d' embruixar persones o animals,…
lligadura
Indumentària
Objecte que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.
La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La…
esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
sàbat
Religió
Esoterisme
En les llegendes medievals germàniques, divulgades pel Romanticisme, reunió nocturna de bruixes i bruixots per celebrar llur festa en homenatge al diable.
Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc
adobador
Folklore
Nom donat als curadors, remeiers i bruixots que exercien llur ofici especialment les nits de Cap d’Any i de Sant Joan.
xaman
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…