Resultats de la cerca

Hom treballa l’espart i hi ha pedreres

Aquesta fortalesa fou, a la segona meitat del segle X, el castell de la frontera o marca del comtat de Barcelona situat en una posició més avançada La primera referència documental del castell és de l’any 980, en què el comte de Barcelona Borrell II feu donació a Ervigi, a la seva muller Almatruda i a llur fill Guifré, del castell de Cabra amb tot el seu terme, en lliure i franc alou El castell de Cabra fou tal vegada destruït per la ràtzia d’Almansor, com sembla que es desprèn de documentació més tardana i la seva posició estratègica, tot i que no es pot descartar que ho hagués estat…

És utilitzat en la compactació de terrenys, especialment quan són cohesius i amb molta humitat

El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora, cal agafar la…

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…