Resultats de la cerca

Creada en un principi com a societat gastronòmica amb interessos culturals, en fou l’impulsor de més relleu el ministre i diplomàtic Eduard Aunós Entre els seus membres, en formaren part tots els alcaldes de Lleida, amb l'excepció de Francesc Pons i Castellà 1957-1967 El 1942 es creà l’ Institut d’Estudis Ilerdencs , amb l’objectiu de dotar de contingut la ideologia propugnada pel Caliu, consistent a segregar Lleida i la seva àrea d’influència —històricament i, fins i tot, lingüísticament— de la resta del territori català, amb la pretensió de demostrar-ne el caràcter independent…

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

Segons la llegenda, el 1469 la Mare de Déu s’aparegué al pastor Rodrigo de Balzategi Els primers intents de construcció d’un convent els feren els mercenaris 1493, però foren els franciscans del terç orde els qui se’n feren càrrec definitivament 1514 L’any 1834 el santuari fou incendiat, però se’n salvà la imatge L’actual 1950-55 és obra dels arquitectes Francisco Sainz de Oiza i Luis Laorga a l’interior destaca el gran mural de fusta de l’absis, obra informalista de Lucio Muñoz Hi ha un gran fris esculpit per Jorge Oteiza sota el qual s’obren les portes, executades per Eduardo Chillida Lloc…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, abandonà la carrera de les armes i es dedicà a la filosofia, en la qual fou molt influït pel pensament kantià Viatjà per França i Suïssa, però tornà al seu país, on fruí d’una certa posició, fins que, en ocasió de la invasió francesa 1806, fou empresonat Establert, finalment, a Dresden, amb els anys remogué el caliu de la seva antiga dèria suïcida juntament amb Henriette Vogel, la muller d’un amic seu, de la qual hom diu que estava enamorat, se suïcidà Romàntic d’esperit i de sensibilitat, però clàssic per l’estil i la composició dels seus drames…