Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids…
carboni tubular
Biologia
Química
Carboni en forma tubular, amb estructura semblant a la del ful·lerè.
Consisteix en un conjunt d’hexàgons replegat sobre si mateix Descobert per SD Iijima té un diàmetre d’entre 4 i 30 nm i pot contenir altres cilindres
cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La…
cicle del carboni
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos bioquímics portats a terme pels organismes fotosintètics durant la fase fosca de la fotosíntesi, en la qual el carboni inorgànic en forma de CO2 passa a formar part de diversos glúcids, per reducció.
fixació de carboni
Biologia
Botànica
Procés bioquímic pel qual els organismes fotosintètics absorbeixen diòxid de carboni de l’atmosfera per a generar compostos orgànics.
fixació de carboni
Biologia
Botànica
Procés bioquímic pel qual els organismes fotosintètics absorbeixen diòxid de carboni de l’atmosfera per a generar compostos orgànics.
captura i emmagatzematge de diòxid de carboni
Biologia
Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d’acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d’estanquitat, amb l’objectiu d’aïllar-lo de l’atmosfera i evitar la seva contribució a l’efecte d’hivernacle.
efecte de Bohr
Biologia
Fenomen pel qual l’equilibri de dissociació de l’oxihemoglobina en hemoglobina i oxigen es desplaça cap a la formació d’hemoglobina quan augmenta la pressió parcial de diòxid de carboni.
Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou…
biocarbó
Biologia
Carbó, generalment vegetal, que resulta de la piròlisi de la matèria orgànica.
Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica