Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
aigua carbònica
Alimentació
Agronomia
Aigua gasosa que conté dissolt diòxid de carboni i àcid carbònic lliure.
Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial
neu carbònica
Química
Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca, per exemple deixant-lo sortir lliurement dels tubs d’acer en què es troba comercialment, els quals el contenen en estat líquid a la pressió de 5-7 MPa.
La disminució sobtada de pressió produeix l’evaporació d’una part del líquid absorbint-se de la massa restant del líquid la calor latent de vaporització aquesta es refreda i es condensa en cristalls que se sublimen a -78,5°C És emprat com a refrigerant d’aliments i gelats És anomenat també glaç sec
anhidrasa carbònica
Bioquímica
Enzim dels eritròcits, de la mucosa gàstrica i de l’escorça renal, que conté un àtom de zinc per molècula i que catalitza bàsicament la reacció reversible, espontània, però de realització lenta en absència de l’enzim:
Intervé, a la sang, en el transport del CO 2 i en la seva eliminació a través dels pulmons a l’estómac, en la secreció d’àcid clorhídric, i al ronyó, en la retenció dels bicarbonats
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
carbònic | carbònica
carbònic | carbònica
sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
mescla frigorífica
Tecnologia
Mescla de dues substàncies o més, almenys una de les quals és sòlida, que en efectuar-se produeix un descens de la temperatura.
Aquest fenomen és degut al fet que algun dels sòlids es fon, tot prenent la calor necessària per a la fusió de la pròpia mescla Entre les mescles frigorífiques més emprades cal esmentar nitrat amònic i aigua clorur sòdic i glaç aigua, nitrat sòdic i carbonat sòdic clorur càlcic i glaç neu carbònica i alcohol absolut neu carbònica i èter
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals