Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
lliura ponderal monetària
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes utilitzada com a referència per a fixar la talla de les monedes.
Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels s X i XI Al s XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura…
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren expressats en lliures…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
diner
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…