Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bable
Lingüística i sociolingüística
És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII
Josep Romeguera
Literatura catalana
Escriptor.
Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a la universitat i vicari general de la diòcesi Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra Ateneo de grandesa sobre eminències cultes 1681, que havia de formar una trilogia amb dues altres que no arribaren a publicar-se Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , representa el moment àlgid de la influència del barroc castellà damunt la literatura catalana…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
valencià
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat al País Valencià; català meridional.
La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…