Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
catabolisme
Biologia
Conjunt de reaccions de degradació que comporten una oxidació i, per tant, un alliberament d’energia, i que tenen lloc en els processos del metabolisme
.
aparell excretor
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang…
acilcoenzim A
Bioquímica
Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A
, representables pel símbol RCO-S.CoA, en el qual R indica, en general, una cadena parafínica de nombre senar d’àtoms de carboni.
Llur constitució és idèntica a la de l'acetilcoenzim A R=CH 3 Els acilcoenzims A són intermediaris en el catabolisme dels àcids grassos
anabolisme
Biologia
Conjunt de processos d’assimilació dels nutrients (substàncies simples) i la seva conversió en matèria vivent (substàncies complexes).
És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia Constitueix la primera fase del metabolisme S'oposa a catabolisme
α-carboxilasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’escissió d’un 2-oxoàcid en aldehid i diòxid de carboni.
Funciona amb la collaboració de la cocarboxilasa pirofosfat de tiamina i és fonamental en el catabolisme anaeròbic de la glucosa, provocat pel llevat fermentació, perquè transforma l’àcid pirúvic en acetaldehid, darrer pas abans de la producció d’alcohol
cossos cetònics
Bioquímica
Producte de l’oxidació dels greixos i d’alguns aminoàcids de l’organisme; són els àcids acetoacètic i β-hidroxibutíric i l’acetona.
Normalment els cossos cetònics es formen en el fetge i són oxidats en els teixits perifèrics, però quan augmenta el catabolisme dels greixos s’acumulen en excés i es produeix una cetosi, que és una de les causes de l'acidosi metabòlica
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
lisina
Bioquímica
Aminoàcid essencial.
La seva forma isomèrica 1 és un dels resultants del catabolisme de les proteïnes És sintetitzat pels bacteris i les plantes superiors, però no pels animals superiors El seu grup ε-amino és responsable d’una part de les càrregues positives de les proteïnes, i pot tenir modificacions químiques in vivo , com la metilació i l’acetilació Pot produir la lisi a cèllules citolisines o a bacteris bacteriolisines
aparell verinós
Zoologia
Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques, amb intenció defensiva o ofensiva.
Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica
disulfiram
Farmàcia
Química
Substància soluble en els solvents orgànics i que es fon a 70°C.
És emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida En medicina és emprat com a coadjuvant en el tractament psicoteràpic de l’alcoholisme crònic La ingestió d’1 a 2 g de disulfiram per via oral produeix vòmits, mareig, palpitacions, cefalàlgies i envermelliment cutani tot aquest seguit d’efectes és produït per la presència d’acetaldehid a la sang, com a resultat del bloqueig del catabolisme d’aquest en restar inactivada l’acetaldehidroxidasa i no poder-se formar l’àcid acètic