Resultats de la cerca

Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits…

Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el Sant Jordi i la seva parella , de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles…

Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993,  D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una…

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu marit, el…

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991…

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de…

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of Natural…

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de …

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles…