Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
helicó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall semblant a una tuba contrabaix de grans dimensions, el nom del qual prové del seu enroscament circular -del grec helikós, ’sinuós’-, que permet portar-lo al voltant del cos recolzat damunt l’espatlla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en fabricà l’any…
Waltraud Meier
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià música a Colònia i entrà a formar part del cor del teatre de la seva ciutat natal El 1976 debutà a Würzburg com a Lola Cavalleria rusticana i entre el 1976 i el 1978 fou contractada a Mannheim, on destacà en el repertori wagnerià Aquest fet comportà que fos convidada a Bayreuth el 1983 per a interpretar-hi el paper de Kundry Parsifal i, en successives edicions, per a abordarhi els principals papers de les òperes de R Wagner En 1985-88 formà part de la companyia de l’Òpera de Stuttgart El 1986 actuà a l’Òpera de Viena, on ha excellit amb obres de G Verdi Don Carlo , L…
Pietro Mascagni
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…
Franz von Suppé
Música
Nom amb què és conegut Francesco Suppé-Demelli, compositor austríac d’origen belga.
Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano.
Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la…
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor.
Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
Sándor Kónya
Música
Tenor hongarès.
Treballà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest amb F Szekelydy Posteriorment amplià la seva formació a Roma i Milà, on fou deixeble de R Namcini i R Lani, respectivament El 1951 debutà com a Turiddu Cavalleria rusticana a Itàlia, i quatre anys més tard fou contractat per la Städtische Oper de Berlín El 1958 i el 1959 interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth, on tornà el 1966 com a Parsifal El 1960 es presentà a la Scala de Milà i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York, on actuà assíduament fins a la seva retirada, que tingué lloc al principi…
Tatiana Troyanos
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1963 amb A Midsummer Night’s Dream B Britten en unes funcions de la New York City Opera El 1965 cantà a Hamburg i inicià una brillant carrera que la dugué als principals teatres i festivals d’òpera europeus Actuà a Ais de Provença, Munic, Edimburg, Salzburg i Londres, entre altres ciutats El seu repertori inclogué títols de GF Händel, WA Mozart, V Bellini, G Verdi, H Berlioz i P Mascagni Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, sota les millors batutes del moment G Prêtre, J Levine, i algunes versions…