Resultats de la cerca

El primer esment que tenim de l’indret és de l’any 1058, en les indicacions de les afrontacions del castell de Cabrera d’Anoia Al segle XII el castell va pertànyer als Castellet El 1149 Bertran de Castellet llegà el castell al seu germà i un altre Bertran de Castellet cedí el castell el 1195 al seu fill Bernat Uns anys després Pere de Puig-roig cedí a la comanda de l’orde de l’Hospital els seus drets que tenia al castell, que li provenien de la divisió de béns que havia fet Guerau de Lavit El 1202, però, el castell pertanyia a Arbert de Pierola, el qual el cedí…

Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages conjuntament la donació…

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat

Seu d’un llinatge de cavallers amb notables possessions als termes del castell de Torelló i de Saderra Es documenten entre el 1169 i el 1302, quan Berenguer de Dosrius cedí la seva domus i la castlania del castell de Torelló a Guillem de Malla Consta com destruïda l’any 1405 En queden només vestigis a la part de ponent de la masia del Viver

L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis

El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa…

Castell termenat situat al comtat d’Urgell, d’una extensió de poc més de 3 km 2 estesos a l’esquerra del Llobregós, entre els termes de Biosca, Talteüll, Palou, Torà i l’Aguda Organitzat al primer quart del segle XI, el domini dels Cervera s’hi afermà en la dotzena centúria, formant un conjunt amb els espais limítrofs per l’est fins el 1233, que Ponç de Cervera cedí tots els drets sobre Solibernat al cenobi de Montserrat

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller