Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
L’Ulivo
Política
Coalició de partits de centreesquerra italians que es presentà per primera vegada a les eleccions legislatives d’Itàlia el 21 d’abril de 1996.
La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La inestabilitat…
Labour Party
Política
Partit polític britànic de centreesquerra.
Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…
Partito Democratico
Política
Partit polític italià resultat de la refundació, l’octubre del 2007, de Democratici di Sinistra, a partir de la incorporació d’altres partits menors de centreesquerra.
En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…
Partit Nacionalista del País Valencià
Política
Partit polític de centreesquerra fundat a la fi del 1978.
Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983 pactà amb…
Democratici di Sinistra
Partit fundat a Florència al febrer del 1998 amb la voluntat d’aplegar les forces escindides dels socialistes i els comunistes italians.
Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del…
Pacte Democràtic per Catalunya
Política
Coalició electoral per a les eleccions legislatives espanyoles del 1977, establerta entre Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Democràtica de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament, i Front Nacional de Catalunya, a més d’alguns independents.
Es presentà com a gran opció de centreesquerra nacionalista al Principat de Catalunya, on fou, amb 11 diputats, la segona força política Per al senat sostingué, amb Centre Català i UDC, la coalició Democràcia i Catalunya, que obtingué dos escons
Tercera Via
Política
Moviment global dedicat a modernitzar la política de progrés en l’era de la informació.
Rebutja el clàssic eix d’'esquerra-dreta’, i busca un nou equilibri en la dinàmica econòmica i en la seguretat social com un nou compacte social basat en drets i responsabilitats individuals Alhora, es defineix com un nou model per a governar que equipa els ciutadans i les comunitats per tal de resoldre els seus propis problemes El terme fou sentit per primera vegada durant la campanya de Bill Clinton a la presidència dels Estats Units l’any 1992 Inspirat per l’exemple, Anthony Blair a la Gran Bretanya liderà la renovació del partit laborista britànic, el New Labour, que el portà al poder l’…
Polo delle Libertà
Política
Coalició formada per diferents partits de centredreta italians i constituïda al febrer del 1994.
S'establí a iniciativa de Silvio Berlusconi , líder i fundador de Forza Italia , la principal formació A més de formacions de signe democratacristia, inclou Alleanza Nazionale, sorgida del neofeixista Movimento Sociale Italiano MSI, i la Lega Nord, de signe federalista o secessionista Creada per a combatre el centreesquerra italià en la coalició l’Ulivo després de l’esfondrament de la Democràcia Cristiana, ha inclòs també entre els seus socis altres partits menors, com ara la Unió dels Cristians i Demòcrates de Centre, i el Nou Partit Socialista Bé que la coalició guanyà les…
Unión Cívica Radical
Política
Partit polític argentí.
Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i la UCR…
Partito Democrazia Cristiana
Política
Partit polític italià creat pels antics militants del Partito Popolare Italiano
durant la resistència antifeixista, en la qual participà amb 60 000 homes (dels quals tingué 2 000 morts).
En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica…