Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
aliguer
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, de fulles oposades i lobulades, flors blanques agrupades en ramells i fruits vermells.
Centreeuropeu i rarament espontani als Països Catalans Pirineu, és emprat en jardineria
fràngula
Botànica
Arbust alt, caducifoli, de la família de les ramnàcies, de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat.
Centreeuropeu, es fa en llocs humits de la muntanya mitjana La seva escorça té propietats purgants
bruel
© Global Biodiversity Information Facility
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels regúlids, d’uns 9 cm de llargada, arborícola, amb el dors verd i el ventre blanc groguenc, molt semblant al reietó pel color i els costums.
És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica
teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
espigueta
Música
En l’orgue, joc labial tapat, de talla ampla, amb terminació de xemeneia.
Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns
boscaler
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
Ramon Reventós i Farrarons
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1917 Lligat ideològicament al grup de JMestres i Fossas, FFolguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu 1928 Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor XNogués i el promotor artístic MUtrillo, amb el el Poble Espanyol Fou cap del…
Andrej Ocenaš
Música
Compositor eslovac.
Estudià direcció i composició amb A Moyzes i E Suchon a l’Acadèmia de Bratislava 1932-37, i després amb V Novák al Conservatori de Praga Exercí com a director del departament de música de la Ràdio de Bratislava 1939-50 i fou professor al conservatori de la ciutat 1943-73, del qual arribà a ser el director 1950-54 També impartí classes a l’Escola Superior d’Arts Musicals des del 1962 Les seves composicions assimilen la música popular eslovaca dins un estil nacional típicament centreeuropeu La tendència a la monumentalitat caracteritzà també la seva obra, i les cantates i les peces…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina