Resultats de la cerca

Aquesta església era situada a l’est del poble i prestava servei a un veïnat Casa S Petri , 1026 dit més tard el Soler d’Avall Al segle XIV, servia d’església parroquial als habitants del veïnat de Santa Eugènia Avui desapareguda, cal cercar el seu emplaçament en el lloc dit “les Capelles”

Sembla evident que cal cercar els orígens d’aquesta església en l’època romànica, tot i que actualment no hem pogut trobar-ne cap dada històrica Sabem només que abans el temple era dedicat a la Mare de Déu del Remei, però avui, a causa de la propera massia del Puit, és anomenada Santa Maria o Mare de Déu del Puit

Antiga capella, arruïnada, de la qual es diu que només resta el campanar, situada prop del mas Civils El lloc pertanyia a la propera comanda templera d’Aiguaviva, que més tard passà als hospitalers, i cal per tant cercar-li un origen anterior al 1312 N’hi ha notícies fins al 1772 Actualment, al costat del mas Civils, hi ha una capella dedicada a Sant Pere Màrtir, erigida el 1798

Aquesta església, esmentada el 927, ha desaparegut i es desconeix avui fins i tot l’emplaçament exacte de la localitat d’Anglars villare Anglares , 899, que potser cal cercar a la part nord del territori de Salelles El 927, aquesta església fou venuda, juntament amb l’església de Sant Esteve i els alous d’Anglars i Salelles, al bisbe d’Elna Guadall per Ató, fill d’Anna i d’Esteve i besnet de Berà I de Barcelona

Capella unida a la torre de Cartellà, antiga força o casa forta del terme de Maçanet La torre és documentada des del segle XII i fou la residència dels Maçanet, entroncats vers el 1213 amb els Cartellà Del 1330 hi ha esment de la “ capella Sancti Jacobi ”, dins la parròquia de Maçanet, que tenia capellà propi l’any 1371 El seu origen cal, per tant, cercar-lo dins els segles XII o XIII, o potser abans L’edifici actual va renovar-se als segles XVI o XVII

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine

Cal cercar l’origen de la parròquia i el lloc de Sant Marçal en el villare Mansaldi , documentat per primera vegada l’any 869 en un precepte de Carles el Calb, concedit al seu fidel Dodó, vassall d’Otger En aquesta època, tot el territori actual de Sant Marçal formava part de la parròquia de Sant Pere de la Serra actual santuari de la Trinitat del municipi de Prunet i Bellpuig L’església de Sant Marçal és consignada des del 1185, en què Ramon d’Orla llegà als templers del Masdéu la seva part de l’alou que ell posseïa dins el terme de Sant Pere de la Serra i Sant Marçal