Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cerós | cerosa
anhima
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
de la família dels anhímids, robust, d’uns 80 cm d’alçada i uns 2 m d’envergadura.
Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En…
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
cerut
Apicultura
Substància cerosa amb què les abelles unten el rusc abans de fer-hi la bresca.
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
suarda
Indústria tèxtil
Substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins.
Alguns entenen que la suarda inclou també les sals potàssiques i les impureses que acompanyen la part greixosa En el desgreixatge de la llana se separa la suarda, que és formada per una part saponificable, anomenada suïntina o oleïna de llana, i per una altra de no saponificable, anomenada lanolina o greix de llana
mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
cerumen
Anatomia
Substància cerosa, groguenca, greixosa, barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, que és produïda en les glàndules del conducte auditiu extern ( glàndules ceruminoses
) i que pot arribar a obstruir aquest conducte ( ceruminosi)
.
ambre gris
Perfumeria
Substància de consistència cerosa, de color gris negrós i d’olor de mesc, que es troba en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins, els quals l’expel·leixen ensems amb les matèries fecals, i també surant als mars tropicals, en masses de 14 a 15 kg.
Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…