Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Chandragupta Maurya
Història
Rei de l’Índia (321-296 aC), fundador de la dinastia màuria
.
Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
gupta
Història
Individu d’una dinastia Índia que regnà aproximadament del 280 al 530 al N de l’Índia.
Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
Benarés
© Ministeri de Turisme de l’Índia
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat d’Uttar Pradesh, vora el riu Ganges.
Situada al centre de la vall del Ganges, s’estén al llarg d’aquest riu, a les ribes del qual hi ha un gran nombre d’ermites, temples i palaus, de diversos estils artístics, i de ghāts àmplies escalinates per als banys sagrats dels pelegrins, que hi arriben en gran nombre pel fet que Benarés és considerada la ciutat més santa de l’hinduisme Això fa que la població de Benarés s’incrementi constantment Entre els seus monuments sobresurten la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Xiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic prop del Māndir Ghāt Benarés és, d’altra banda, un nucli industrial…
Bihar
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Patna La part septentrional és constituïda per la planura del Ganges mitjà, i la meridional, més muntanyosa, enclou la part oriental de l’altiplà de Chota Nagpur La major part de l’estat pertany a la conca del Ganges, i solament el sector sud-oest és drenat pels afluents del Brāmani La densitat de població és elevada, especialment al nord Els nuclis urbans més importants són Patna, Bhāgalpur, Gaya, Rānchī i Jamshedpur És una regió fèrtil, ben irrigada l’arròs ocupa en molts llocs les dues terceres parts de les terres conreades i dóna normalment dues o tres collites anuals la…
màuria
Història
Membre de la dinastia índia fundada al Magadha, vers el 320 aC, per Chandragupta Maurya, el qual s’apoderà de Pāṭaliputra, després de matar el darrer descendent dels nandes.
Aśoka, el propagador del budisme a l’Índia, en fou el principal representant Els màuries foren derrocats 185 aC per Pusyamitra, el qual fundà la dinastia xunga
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’ artha
(‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma
(‘dret i moral’) i el kāma
(‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra
, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya
Chandragupta (s IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
Índia
Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…
Les societats de l'antiguitat
El naixement de l’estat a les societats de la prehistòria El terme estat designa una organització que pren decisions i té el poder de donar ordres i fer que el poble que viu en un determinat territori l’obeeixi Aquest poder s’anomena polític i s’exerceix mitjançant l’amenaça i l’ús de la força És considerat un poder legítim per part de qui hi és sotmès i, a més, és sobirà, pel fet que no reconeix cap autoritat per damunt seu L’estat és constituït per tres elements un poder sobirà, un poble i un territori Se sap que des de l’antiguitat es van originar molts estats al món, perquè se’n conserven…