Resultats de la cerca

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…

Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…

Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici…

L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions voluntàries i els…

Almirall, J «Consideracions entorn de la medalla del cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona 1859-1908», dins ActaNum , núm1, 1971, pàg193-196 Almirall, J «Medallas conmemorativas de la Exposición Universal de Barcelona 1888», dins ActaNum , núm2, 1972, pàg235-271 Almirall, J «Altres medalles commemoratives barcelonines encunyades en 1888», dins ActaNum , núm6, 1976, pàg237-240 Amorós, J Medallas de los acontecimientos, instituciones y personajes españoles , Barcelona, 1958 Borràs, J «La medalla com a manifestació artística Josep María Subirachs», dins ActaNum , núm11, 1981…

Pertanyia a una família de músics, entre els quals hi havia Josep Nonó i Joan Nonó i Bach, el seu pare S'inicià en el món de la música i el cant a través del seu germà Joan, organista de l’església parroquial de Sant Joan Als vuit anys es traslladà a Barcelona, on guanyà, per concurs, una plaça de solista al cor de la catedral de Barcelona Obtingué del capítol una beca per a estudiar a Roma, on rebé classes de composició del mestre Severio Mercadante De retorn a Catalunya, treballà al davant d’una acadèmia, primer a Terrassa i després a Sabadell El 1845 ingressà a l’exèrcit, on molt aviat…

Vida Feu la carrera d’enginyer industrial Com a estudiant redactà una Breve memoria sobre el sistema español de cine en color Cinefotocolor i el projecte de final de carrera consistí en el disseny d’una installació cinematogràfica 1955 El 1953 debutà com a cineasta en el grup La Gente Joven del Cine Amateur LGJCA amb El de rejones curtmetratge documental El mateix any rodà Entre vías curtmetratge arg, que obtingué una medalla de plata al Concurs Nacional de Cinema Amateur També premiaren els curts de ficció Shock 1954 i Première 1955, aquest darrer amb Jordi Feliu, amb intèrprets i sense…

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

Vida Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988 Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona SICCB li reté un homenatge Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC En nom…

Fou fundat el 25 de juliol de 1930 com a relleu, per motius econòmics, de la Unió Deportiva Girona , club fundat el 1921 producte de la fusió del Centre Gironenc , hereu de l’Strong Esport, el primer club de la ciutat 1902, i altres equips Albert de Quintana i de León en fou el primer president L’equip rellevà la Unió Deportiva en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, en què el primer any fou campió de grup i assolí l’ascens a segona categoria L’edició 1932-33 es proclamà campió de grup i fou primer de la fase de promoció i aconseguí l’ascens a primera categoria, on es mantingué…