Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
corrent circumpolar
Geografia
Corrent oceànic superficial força intens que envolta el continent antàrtic.
Aquest corrent es caracteritza per ésser l’únic que dóna una volta completa a la Terra sense trobar-hi obstacles
estel circumpolar
Astronomia
Estel que acompleix la seva culminació inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc.
És visible sempre
arc diürn
Astronomia
Arc d’un paral·lel de declinació d’un astre que es troba sobre l’horitzó.
En el cas que un astre només tingui arc diürn rep el nom de circumpolar
SAM
Ecologia
Índex climàtic oscil·lant de l’Antàrtic sud, molt important en ecologia.
És l’equivalent als índexs NAO i ENSO a l’hemisferi nord Els valors elevats de l’índex SAM s’associen amb temperatures polars fredes i amb un flux circumpolar intens
sverdrup
Geografia
Unitat de mesura per al transport d’aigua en l’oceà.
Un sverdrup Sv = 10 6 m/s dimensions L 3 /T Són valors típics de transport de 10 a 150 Sv per al corrent pacífic equatorial, de 50 a 150 Sv per al corrent del Golf, i 290 Sv per al corrent circumpolar antàrtic Rep el seu nom de l’oceanògraf i meteoròleg noruec Harald Ulrik Sverdrup
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
polínia
Geografia
Zona de mar extensa lliure de glaç inclosa al bell mig de la coberta hivernal de glaç marí.
Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és substituïda per…
Un continent i una mar glaçats
El continent antàrtic Durant molt de temps, l’Antàrtida, tant el continent com les aigües que l’envolten, ha estat una de les àrees més remotes, inaccessibles i, per això mateix, desconegudes de la Terra La regió antàrtica té un paper cabdal en el funcionament global del planeta La causa són les interaccions entre oceà, atmosfera, glaç i organismes que s’hi donen, i així ho han reconegut programes internacionals com el Programa Internacional de Geosfera i Biosfera, que ha considerat l’Antàrtida com una zona crítica per a l’estudi del canvi global Un vell fragment de Gondwana fet de roca i…
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
culminació
Culminació d’un astre. En blau, d’un astre circumpolar; en vermell, d’un astre equatorial, de culminació inferior no visible per l’observador en qüestió
©