Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cisteïna
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup mercapto de fórmula HSCH 2
CH(NH 2
)COOH.
En contacte amb l’aire s’oxida fàcilment i dóna el disulfur cistina La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina , la qual, passant per l’homocisteïna i la cistationina, separa finalment cisteïna i homoserina
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats elevades dels…
cistina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, de fórmula
que en estat natural es troba en forma L.
És obtinguda per oxidació de la cisteïna El pèl conté quantitats importants de cistina, especialment el de cavall 8% la seva reducció a cisteïna amb tioglicolat és la base dels processos d’ondulació permanent del cabell en fred
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
homocistinúria
Patologia humana
Cadascuna de les malalties qualificades com a trastorns congènits del metabolisme dels aminoàcids, caracteritzades per un augment de la concentració d’homocistina en la sang i en l’orina.
La més comuna és la que es deu a la manca d’activitat de l’enzim cistationina-β-sintetasa que converteix la metionina en cisteïna pot provocar retard mental, oclusions arterials, luxació del cristallí i glaucoma
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
tioetanolamina
Bioquímica
Amina biògena derivada de la cisteïna.
És anomenada també cisteamina Forma part del coenzim A
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
selenocisteïna
Bioquímica
Aminoàcid present en molts enzims.
Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes