Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Catalunya Lliure
Partit polític
Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional davant les eleccions europees d’aquell any, on obtingué 19.586 vots.
Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 5224 vots i participà…
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
hexaclorobenzè
Química
Derivat halogenat que es presenta en forma de prismes cristal·lins que es fonen a 231°C.
Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera
clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
tetracloroetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid incolor, d’olor clorofòrmica, corrosiu i tòxic, miscible amb alcohol i èter i poc miscible amb aigua, que té una densitat d’1,5953 i bull a 146°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb clor i posterior rectificació És extensament emprat com a solvent, desgreixant de metalls, agent desnaturalitzant de l’etanol i en síntesi orgànica A causa de la seva toxicitat, ha estat substituït en moltes de les seves aplicacions pel tricloroetilè
tetracloroetilè
Química
Líquid incolor no inflamable, d’olor etèria, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que té una densitat d’1,6227, bull a 121°C i es congela a -22°C.
Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè
tetraclorobenzoquinona
Química
Sòlid cristal·lí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 290°C.
Hom l’obté a partir de diversos fenols o de la p -fenilendiamina per tractament amb clorat potàssic i àcid clorhídric És coneguda també com a cloranil i és emprada com a fungicida agrari, intermedi en la indústria de colorants, preparació d’elèctrodes per a la mesura del pH i com a agent vulcanitzant del cautxú
clorur de metilè
Química
Derivat clorat del metà que hom obté per cloració d’aquest.
Es presenta en forma de líquid incolor que bull a 39,75°C És emprat com a dissolvent de l’acetat de cellulosa, i en medicina, com a anestèsic
clorur de metil
Química
Derivat monohalogenat, metzinós i inflamable, del metà.
Es fon a -97°C i bull a 24°C És emprat com a líquid refrigerant i anestèsic local
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina