Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joos Cleve
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc Joos van der Beke.
Format dins l’estil de Bruges, fou mestre a Anvers el 1511 Una breu estada a Florència es palesa en la seva obra, que es mostra sensible a la decoració manierista a la vegada que dóna un tractament de sfumato leonardesc a les figures Resultat d’aquesta influència i d’un tractament paisatgista a la manera de Patinir són els seus quadres sobre la sagrada família Hom li atribueix el retaule de la Mort de Maria 1515, museu Wallraf-Richartz, Colònia
naftilamina
Química
Cadascuna de les amines primàries derivades del naftalè per substitució d’un hidrogen pel grup NH 2
.
Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
Bernhard Klingenstein
Música
Compositor alemany.
Es formà com a nen cantor a la catedral d’Augsburg El 1574 ocupà el càrrec de mestre de capella La seva formació es completà, ja d’adult, amb els ensenyaments de Johannes de Cleve, amb qui treballà durant la dècada del 1570 Mantingué contactes amb Adam Gumpelzhaimer, Hans Leo Hassler i Roland de Lassus La seva obra més extensa i important conservada és el Liber primus sacrarum symphoniarum Munic, 1607, de fet, una collecció de trenta-quatre motets en llatí, la major part a quatre, cinc i vuit veus, i altres que utilitzen la tècnica del cori spezzati També participà en el volum…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n'ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DIMendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el…
ducat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un duc
.
El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del s VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a partir…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El…
Hohenzollern
Llinatge feudal del Sacre Imperi que donà dinasties a l’electorat de Brandenburg, als regnes de Prússia i Romania i a l’imperi alemany.
Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…