Resultats de la cerca

El clown , pallasso de rostre enfarinat, a més de l’art de fer jocs malabars i acrobàcies, hi ajunta el de fer riure

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cire Films Barcelona ARGUMENT MEsteba GUIÓ MEsteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Frexe MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Charlie Rivel Charlie, Enrique San Francisco Joan, Montserrat Porta la mestra, Johnny Fairen Samsó, Francesc Tuset l’alcalde, Enriqueta Font una dona, i els nens María del Pilar del Moral Dora i Antonio del Moral Gaspar ESTRENA Barcelona, 23121967, Madrid, 27031969, TV, 06011986 en català PREMIS…

N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres…

Consistia en un trio de pallassos i acròbates en el qual René feia de  clown , Charlie, d’august, i Polo, de contraaugust Executaven un repertori compost d’entrades de pallassos Els ous ,  El petit pont ,  La Diva , entrades musicals i números acrobàtics entre els quals hi havia els trapezis baixos  El número, de gran qualitat, triomfà el 1924 al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i a l’Olympia de París Actuaren als millors circs europeus A finals del 1935, en abandonar Charlie Rivel el trio, perpetuaren el número, amb el nom dels  3 Rivels…

Establert a Europa des del 1972, visità Barcelona per primer cop el 1977 Friends Roadshow, Saló Diana, i establí vincles molt sòlids amb la professió i el públic catalans Considerat per la crítica internacional com el màxim exponent del llenguatge contemporani dels pallassos i generador de l’anomenat clown power , el seu humor es movia entre la procacitat, la provocació i la tendresa Feu gires per Europa, Amèrica i Oceania presentant els seus espectacles, tant dins d’iniciatives collectives com ara el circ Roncalli, amb el qual actuà l’any 2000, com en solitari espectacle WFUN-…

En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de  Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire…

Company del clown o pallasso de rostre enfarinat

L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’aixecar el ritme de…