Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Skara Brae
Jaciment arqueològic
Poblat neolític de les illes Orkney (Escòcia).
Era format per un conjunt de cases de pedra unides per vies de pas que es cobrien amb lloses Reconstruït en diferents ocasions, però mantenint la mateixa estructura, en la seva etapa final estava constituït per vuit habitacles que han donat notables informacions sobre l’estructura interna de les cases i els agençaments domèstics La base econòmica era la ramaderia i la recolleció de marisc
pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa
vedda
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic, de raça vèddida, que habita a les zones muntanyoses i a les selves orientals de Sri Lanka.
Constitueixen el nucli primitiu dels habitants de l’illa Pràcticament absorbits pels singalesos i els tàmils, de 5 300 individus censats l’any 1911 passaren a 800 el 1964, i des del 1970 han deixat d’existir virtualment com a comunitat separada Llur cultura era extremament simple Caçadors i nòmades, habitaven en coves naturals, es cobrien amb escorça d’arbre i es nodrien d’arrels i de mel silvestre Segons llur religió, els esperits dels avantpassats penetraven en el cos dels xamans, a través dels quals es comunicaven amb llurs descendents
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a…
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz
Música
Científic alemany.
Estudià medicina a Berlín i es doctorà el 1842 Els seus interessos, però, anaven més enllà i també estudià filosofia, matemàtiques i física Després de treballar com a metge a l’exèrcit prussià 1843-48, començà a impartir classes a la Universitat de Königsberg Al llarg de la seva vida també exercí la docència en altres universitats, com ara les de Bonn, Heidelberg i Berlín El 1887 fundà a Berlín un institut dedicat a la recerca científica, el Physikalisch-Technische Reichsanstalt Les investigacions de Helmholtz cobrien camps molt variats, però es convertí en una personalitat en el…
Santa Maria del Mor (Tàrrega)
Art romànic
El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…
parallamps
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…
Colomer d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació El colomer d’Aós de Civís, un dels més ben conservats de la zona J Tous Aquest colomer és a llevant del poble d’Aós, a l’altra banda del riu Mapa 34-9182 Situació 31TGH717079 L’itinerari per arribar a Aós de Civís és el mateix que s’ha ressenyat en la monografia dedicada a Sant Pere d’Aós de Civís Colomer Aquest colomer es conserva en molt bon estat, segurament gràcies a la seva reutilització posterior És de planta quasi quadrada, de 3,80 m × 4,05, amb uns murs de 80 cm de gruix L’aparell és força sòlid, fet amb pedra a penes desbastada, unida amb terra Hi ha moltes restes de l’…
Sulpici Pontic
Historiografia catalana
Paleògraf, arxiver, documentalista i biògraf vuitcentista.
Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina