Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta,…
codi de família
Dret civil català
Cos legal que regula totes les institucions de dret familiar català, tenint en compte i respectant la personalitat individual i la màxima llibertat de les persones.
El nou codi de família està regulat en la llei 9/1998, de 15 de juliol, i substitueix tota la legislació anterior en matèria de dret familiar català que estava regulada en la compilació del dret civil de Catalunya, tot refonent, mantenint o modificant les lleis especials que contenia aquella El codi està dividit en vuit títols el matrimoni i els seus efectes, els règims econòmics matrimonials, els efectes de la nullitat del matrimoni, divorci i separació judicial, la filiació, l’adopció, la potestat del pare i la mare, la tutela i altres institucions tutelars i els…
punt de codi
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Identificador de cadascun dels signes que constitueixen un joc de caràcters.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
Codi de Successions
Dret
Recull sistemàtic de totes les institucions successòries per causa de mort vigents a Catalunya en vigor des del 1992.
Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya
codi de nomenclatura
Biologia
Codi adoptat pels congressos internacionals de zoologia, botànica i microbiologia, que fixa les regles de nomenclatura dels diversos tàxons biològics.
codi de catalogació
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de normes per a la redacció dels catàlegs d’una biblioteca, d’una xarxa de biblioteques o de totes les biblioteques d’un estat.
Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen Bibliotheken ,…
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Codi d’Osca
Història
Primera compilació de furs aragonesos aprovada a les corts de 1246-47.
El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598
codi de barres de ràpida resposta
Electrònica i informàtica
Sistema per a emmagatzemar informació en una matriu de punts o codi de barres bidimensional.
Tres quadrats situats als angles permeten detectar la posició del codi al lector Pot emmagatzemar fins a 7 089 caràcters numèrics i 4 296 caràcters alfanumèrics contràriament al codi de barres convencional, que només en pot emmagatzemar de 10 a 13 El codi QR fou creat per la companyia japonesa Denso-Wave el 1994 Al principi, s’utilitzava per a l’administració d’inventaris, però darrerament, amb la incorporació als telèfons mòbils d’un programari que permet la lectura del codi, s’utilitza per a altres aplicacions, com l’intercanvi de dades…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…