Resultats de la cerca

Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e netos 2001, Onze…

Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la història de…

Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea de la…

Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i…

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

És autor de biografies Luis Camões, 1880 Vasco da Gama, 1884 etc i de la História política e militar de Portugal desde os fins do XVIII século até 1814 1874-91

És autor de In illo tempore 1902, memòries de la vida d’estudiant, Os meus amores 1891, recull de contes i balades, i de narracions i d’un ideari republicà Manual político do cidadão português, 1906 La seva obra idealitza el món rural de Trás-os-Montes

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos