Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
bola
Tecnologia
Peça esfèrica, de gran duresa i de gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats precisament de boles, com a element de molta en els molins de boles, etc.
Generalment d’acer al crom trempat, acer cementat o de pedra, en alguns molins, i de diàmetre comprès normalment entre 3 i 30 mm en els coixinets, i entre 30 i 100 mm en els molins
coixinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
antil·lis
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
autoalineador | autoalineadora
Tecnologia
Dit dels mecanismes que s’alineen per ells mateixos.
Els coixinets autoalineadors són emprats quan l’arbre pot presentar desalineacions axials respecte a aquells
òrgan
Tecnologia
Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.
Hom parla d’òrgans o elements d’unió reblons, xavetes, cargols, etc, òrgans per a moviments de rotació coixinets, eixos, acoblaments, etc, òrgans per a la transmissió de potència entre eixos rodes dentades, corretges, cadenes, etc, òrgans de construcció de màquines motrius pistons, cigonyals, bieles, etc i òrgans de canalització tubs, maneguets, vàlvules, etc
poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.
Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc
fus
Indústria tèxtil
Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
En els torns de filar , és impulsada per un pedal En les modernes màquines de filatura el fus té la mateixa finalitat, però és d’acer, va sostingut per coixinets o bolets o cilindres i el conjunt va muntat en sistemes amortidors de les vibracions i compensadors de desequilibris, a fi de permetre unes velocitats de rotació més grans La impulsió té lloc per mitjà de corretges, cintes, fricció o engranatges
compressió
Tecnologia
Esforç a què és sotmesa una peça per l’acció de dues forces aplicades en la mateixa direcció però en sentit oposat i tendint a ajuntar-ne les partícules.
Generalment els materials que segueixen la llei de Hooke per a certs esforços de tracció es comporten d’una manera anàloga en la compressió La ruptura de molts materials sotmesos a la compressió, especialment els que tenen les dimensions longitudinals força més grans que les transversals, es produeix per vinclament per a un esforç inferior al corresponent de resistència a la compressió Són exemples de peces sotmeses a compressió les columnes i els pilars, els coixinets, fonaments de màquines, etc
laminador
Química
Tecnologia
Màquina emprada per a laminar.
El tren de laminatge més senzill el tren duo consisteix en dos cilindres d’eixos parallels i superfícies pròximes que giren en sentits contraris, entre els quals passa el material que hom lamina, que és deformat segons les superfícies dels cilindres i llur separació Els cilindres poden anar recolzats sobre coixinets per mitjà de monyons, o bé poden ésser suportats per uns altres cilindres, de manera que es reparteixin els esforços A vegades hom empra tres cilindres tren trio o bé quatre cilindres laminadors tren doble duo Per a l’obtenció de planxes o làmines hom empra…