Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Josep Pujol i March
Història
Propietari rural que fou corregidor de Barcelona l’any 1810, el primer a establir el català com a llengua de l’administració.
Polític del grup conegut com els afrancesats, que collaboraren amb el rei Josep I d’Espanya 1808-14 Fou el primer a impulsar la publicació en català del Diario de Barcelona i d’introduir la llengua a l’administració pública
Machito
Música
Nom amb el qual és conegut el director d’orquestra de jazz nord-americà Frank Grillo.
L’any 1937 fundà i dirigí una orquestra amb la qual contribuí a la introducció d’elements musicals afrocubans en el jazz de la postguerra En la seva orquestra collaboraren sovint músics de renom, com Charlie Parker i Dizzy Gillespie A partir dels anys seixanta recorregué Europa fent nombrosos concerts
Jaume Salvà i Munar
Metge.
Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos
Antoni Serra i Fiter
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…
Carles Carreras i d’Urrutia
Educació
Pedagog.
El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques
Earl Hines
Música
Pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà, conegut també per Fatha
.
Assolí un gran èxit dins el conjunt de Louis Armstrong, sota la influència del qual dugué a terme la seva important contribució al desenvolupament del piano com a instrument solista en el jazz Del 1928 al 1948 dirigí la pròpia orquestra, que obtingué un gran reconeixement, i en la qual collaboraren músics renovadors com Ch Parker, D Gillespie, B Eckstine, etc
James Fletcher Henderson
Música
Director d’orquestra, arranjador i pianista de jazz nord-americà.
El 1923 formà la primera gran orquestra de jazz , en la qual collaboraren músics de renom, com LArmstrong, CHawkins, BWebster i REldridge Fou el primer músic de jazz a utilitzar arranjaments escrits combinats amb la improvisació individual, estil que tindria una gran influència en orquestres posteriors A mitjan dècada dels trenta, dissolgué l’orquestra i treballà com a arranjador per a altres directors, com B Goodman
Benny Goodman
© Fototeca.cat
Música
Pseudònim de Benjamin David, clarinetista de jazz
nord-americà.
El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet
Gabriel Busa
Literatura catalana
Lexicògraf.
Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium llatí-castellà i castellà-llatí de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren amb Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars
Benvingut Sala i Taxonera
Arts decoratives
Vidrier.
Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès Collaboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau Barcelona 1900 — París 1923 i Joan Sala i Manau Arenys de Mar 1895, que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina