Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
solènids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts.
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu…
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
batoïdeus
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina