Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
col·lagenosi
Patologia humana
Denominació genèrica de determinades malalties del col·lagen o del teixit connectiu, anomenades també connectivopaties.
El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de manifestacions…
dermatopolimiositis
Medicina
Col·lagenosi que presenta tres síndromes clínicament definides.
Una de les síndromes és la cutània, configurada per una erupció aguda eritematosa i edematosa i per una erupció crònica constituïda per telengiectàsies que formen una xarxa Una altra és la síndrome muscular, caracteritzada per cansament i dolors musculars I la tercera és la síndrome general amb febre i astènia En el 10% dels malalts es tracta d’una síndrome paraneoplàsica, per això és obligat un estudi complet de tots els individus afectats El seu tractament es basa en la corticoteràpia
dermatomiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.
Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica la…
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
polimiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi del grup de les dermatomiïtis, que afecta els músculs del cos.
Es caracteritza per una debilitat muscular progressiva amb dolor i, en períodes més avançats, per atròfia i retraccions que impossibiliten els moviments És d’etiologia desconeguda
Antoni Oriol i Anguera
Medicina
Metge i assagista.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…