Resultats de la cerca

Una funció f A ⊑ ℕ n → ℕ és computable si, i només si, existeix un algorisme formal, com ara una màquina de Turing que la computa Quan diem, però, que una funció k -ària f A ⊑ ℕ k → ℕ és computable per mitjà d’una màquina de Turing OOO La idea és la següent a la cinta de la màquina colloquem n 1 + 1 uns seguits d’un zero, després d’n 2 + 1 uns seguits d’un zero,, després n k + 1 uns seguits d’un zero i colloquem la màquina en estat intern q 0 i amb el cap lector en el zero que hi ha al darrere dels darrers n k + 1 uns La resta de la cinta és plena de zeros El zero…

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…

Dit més informalment, un conjunt X és recursiu quan existeix un algorisme que permet de decidir la resposta a la pregunta ' x ∈ X'

Dit més informalment, un conjunt X és recursivament enumerable si hi ha un algorisme que construeix el conjunt element a element

A més de ser l'any del centenari del naixement d'un dels pares de la informàtica i la intelligència artificial, Alan Turing, l'any 2012 va portar prou novetats més o menys esperades nous sistemes operatius Windows 8 de Microsoft, noves versions del més famós dels populars telèfons intelligents iPhone 5, noves versions de consoles de joc la Wii U de Nintendo i, també, l'atenció creixent per la informàtica verda green computing , fins i tot en l'àmbit dels grans superordinadors com el MinoTauro del BSC-CNS de Barcelona En un altre àmbit de coses, cal esmentar la sorpresa del tancament, per l'…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

Logo de la Caixa del Penedès La creació de la Caixa d'Estalvis del Penedès 1913 Vilafranca del Penedès el 1913 Vilafranca era aleshores una ciutat de prop de 8 000 habitants Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre Oficialment, era una vila i cap d’un partit judicial Collita del raïm Catàleg de vins de Joan Domènech , de Sant Sadurní d’Anoia Vilafranca en una postal de principi de segle L’economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les…

Logo de la Caixa de Girona La Caixa d'Estalvis de Girona 1940-1995 Girona, el 1940 Girona, el 1940 El 1940 Girona era una ciutat que vorejava els 30 000 habitants Encara no havia agregat els pobles veïns El mes de febrer feia un any de l’ocupació per part de l’exèrcit del general Franco, que va posar fi a la guerra civil Les ferides estan totalment obertes Després de l’assassinat el 1936 de nombrosos sacerdots, de militants de partits polítics de dreta i de gent benestant, ara és el torn dels vencedors d’aplicar la seva particular justícia, no inspirada precisament en la caritat cristiana Es…

Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…