Resultats de la cerca

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit

El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que…

En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les…

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la…

Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta situació es mantingué fins el…

L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…

El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra…

El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari…

L’església de Sant Miquel fou des de la seva construcció l’església del lloc i del castell de Peguera, al comtat de Berguedà La primera referència documental del lloc i concretament del castell de Peguera és del segle XI es tracta del jurament de fidelitat fet per Pere Ramon, entre 1068 o 1095, al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera Pegera , Fígols, Vallmanya i la casa i fortalesa de Berga El castell de Peguera dominava una àmplia zona de pastures que el segle XII foren cedides pels senyors del lloc al monestir de Santa Maria de Poblet l’any 1166 el rei Alfons el Cast …

L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre…