Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Gaspar Sentiñón
Filosofia
Economia
Metge, internacionalista i lliurepensador.
Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La…
Mikhail Aleksandrovič Bakunin
Filosofia
Història
Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus.
Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…
Muḥammad Iqbal
Filosofia
Literatura
Islamisme
Poeta i filòsof islàmic.
Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic” com a…
Mohandas Karamchand Gandhi
© Fundació Nobel
Filosofia
Història
Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia.
És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador de la cultura.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista Poètica d’…
Eduard Bernstein
Filosofia
Política
Polític i pensador alemany, iniciador del revisionisme marxista.
De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Humanista i eclesiàstic.
La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil s’hi doctorà l’any 1443 Després d’ésser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de Constantinoble 1453 Aquest any, Margarit fou premiat amb el bisbat d’Elna, que regí uns nou anys, la major part des de…