Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Balduí I de Flandes
Història
Comte de Flandes, dit Braç de Ferro
.
El 862 havia raptat Judit, filla de l’emperador Carles el Calb Aquest consentí més tard al matrimoni, i el 864 donà a Balduí diversos comtats dels Països Baixos L’autor dels Gesta Comitum Barcinonensium conegué el fet i l’incorporà, transformant-lo en la llegenda de Guifré I, comte de Barcelona, que s’hauria casat amb la filla del comte de Flandes
Ernest August II de Hannover
Història
Rei de Hannover (1837-51).
Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després
Pierre d’Aubusson
Cristianisme
Cardenal.
Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes
Hermes
Música
Déu grec, fill de Zeus i Maia, anomenat Mercuri pels romans.
Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era…
Alcestis
Personatge mitològic femení que consentí a morir en lloc del seu marit Admet.
Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767
Víctor Manuel III d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (1900-46) i d’Albània (1939-43) i emperador d’Etiòpia (1935-41).
Fill i successor d’Humbert I Els primers anys del seu regnat el país prosperà, gràcies a la política liberal de Giovanni Giolitti/> A l’exterior acabà, amb èxit, la guerra de Líbia 1911-12 Intervingué personalment i amb un gran prestigi en la Primera Guerra Mundial, però a partir del 1922 tolerà que el feixisme s’emparés d’Itàlia Sempre a remolc de les decisions de Mussolini, consentí a la guerra d’Etiòpia 1935 —la qual cosa li valgué el títol imperial—, a l’ajuda a les tropes franquistes a Espanya 1936-39, a l’annexió d’Albània 1939 i a l’entrada d’Itàlia en la Segona Guerra…
Joan de Prades i de Foix
Història
Tercer comte de Prades i baró d’Entença, segon fill del comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça i de Joana de Foix.
Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I, comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d’…
Josep Galceran de Pinós i de Perarpertusa
Història
Política
Noble i polític.
Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i…
Joan Antoni de Güell i López
Història
Política
Polític.
Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…
Mosset
Família feudal radicada a la vall de Mosset (Conflent) i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya-Besalú.
Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el…